LA MEITAT D’UN MÓN PERFECTE

Cada activitat humana té  sentit i requereix ser feta amb amor. Tota activitat humana ha de ser realitzada amb plena consciència, per petita o insignificant que sigui. Cal posar-hi atenció, dedicació, esforç i passió. Cal trobar la  il.lusió necessària per fer allò que hem de fer. Només quan trobem  aquesta  il.lusió, estarem en disposició de realitzar la tasca que ens ha estat encomanada, i només en aquell precís moment, estarem preparats per assolir el repte que tenim al davant. Serà llavors quan estarem capacitats per vèncer totes les dificultats, que ben segur, trobarem en el camí. Plens com ens sentirem no tindrem por de res i dins nostre, regnarà la força que tot ho pot.  Però a vegades hi ha  quelcom que falla i tot surt malament, la recta surt torta, res funciona bé, desconcentrats, matussers, cada pas esdevé feixuc, ensopeguem...i tornem a ensopegar, sembla que el malson no tingui fi i ens neix, interiorment, la més gran de les desesperances, comença l’abandó i tot és penúria i cansament.   I encara diré més, hi ha coses que SEMPRE són així, i quan dic SEMPRE, vull dir SEMPRE,... i a casa meva, hi ha una cosa, que SEMPRE es fa malament. Bé, sempre sempre no, només quan la fan els altres (vull dir els que viuen amb mi a casa, és a dir tots els altres membres de la meva família) i aquesta cosa és OMPLIR EL RENTAPLATS. Si, n’ estic fart de que omplin el rentaplats sense amor. Que deixin caure desordenadament tots els elements de la coberteria de casa damunt de les safates metàl.liques de la màquina, quedant aquí un plat, al costat un got i entremig una tassa; que diguin després que en aquests rentaplats no hi cap res, que diguin que aquest rentaplats no neteja bé,... desitjo , d’una puta vegada, que no hagi de ser jo, qui veient el desastre organitzatiu dins del rentaplats de casa, m’hagi d’arremangar les mànigues de la camisa  i posar-hi aquella il.lusió necessària que fa que tots els gots estiguin alineats un darrera l’altre, primer els més alts i després els més xatos, que els plats sopers estiguin a la banda on la separació entre punxes és més ample, i que a l’altre banda hi hagi els plats plans, perquè l’espai és més estret, i que les forquilles i els ganivets estiguin a la cistella dels coberts posats boca avall perquè ningú, quan els agafi  es talli o es punxi, la llista no té fi,....DEMANO, SI US PLAU, QUE LA FORÇA ACOMPANYI A LA MEVA FAMÍLIA A  SUPERAR AQUEST GRAN REPTE!