SOMNI DE LA NIT DEL 4 AL 5 DE FEBRER DE 2012

En el somni necessito energia. Necessito energia desesperadament. Desconec els motius però l’objectiu és clar i molt present: obtenir energia. La situació és angoixant perquè sense energia no sobreviuré. (Nota interna: arribar a aquesta conclusió ha estat, dins el somni, un procés llarg, en el somni era conscient de ser jo, i de no estar bé, de sentir-me estrany, dèbil, i d’estar pensant què em passa M., què em passa?. I he tingut la sensació de que això ha estat així un temps molt llarg, om manava obsessionant sense arribar a saber què havia de fer, fins que al final, he sentit que necessitava energia, així de simple i d’abstracte). [Salt a l’hiperespaitemps]. Ara em trobo assegut a terra, davant tinc un plat. Un plat pla, de color blanc. Al mig del plat he posat el cor d’una escarxofa, només el cor. Tinc totes les fulles soltes de l’escarxofa al costat amb d’altres ingredients: tomàquets trossejats, pebrots picants, cansalada, ceba escalivada laminada,... i llavors, meticulosament, i amb molta paciència i precisió, al voltant del cor de l’escarxofa, vaig enganxant les fulles de l’escarxofa al voltant del cor, com reconstituint-la, intercalant però els altres ingredients, ben condimentats, de manera que la nova escarxofa es va expandint perimetralment, ocupant tot el plat. Estèticament és molt bonica, perquè és multicolor, i desprèn molt bona olor perquè tot el que vaig posant està cuit, ben cuinat. Perquè les fulles i els altres ingredients quedin ben enganxats he de cosir aquests elements amb el cor central amb un fil i una agulla,és una feina difícil, perquè cal cosir amb una mà, mentre l'altre aguanta les diferents peces perquè no es moguin. Dedico molt de temps a preparar aquest plat. Quan acabo em sento salvat: és un menjar molt energètic. [En aquest moment la meva filla petita entra al nostre llit de matrimoni, en sóc conscient, però no em desperto i segueixo somiant]. En el somni ja no estic sol, hi ha també la meva filla. La feina ja està acabada, i ens disposem a menjar-nos l’escarxofa multicolor. En aquest moment la meva filla em diu papa! papa! puc anar a mirar la tele?...em desperto, miro quina hora és, les vuit,... li dic que si,...que s’abrigui i miri la tele. Ja no puc dormir més. M’aixeco i em poso a escriure el somni. Comença el matí del diumenge."