LA CRISI FA CAURE LES RELIGIONS

Sí escric que les religions estan en crisi, segurament, no descobriré res a ningú. Però si explico el perquè crec que les religions tenent un mal futur pot ser algú descobrirà un enfoc interessant  sobre el tema! Les cultures humanes arcaiques ja consideraven l'existència de dos móns: aquest  món  i el món dels Déus (entès de forma ample considerant tota classe de divinitats, animals poderosos i esperits sota la definició de Déus). El camí que els  homes havien de fer per marxar d’aquest món cap al món dels Déus era  a través dels rituals aconseguint una vivència directe d'aquest segon regne habitualment ocult a l'home. A canvi s’esperava rebre informació rellevant  o la intervenció directe del Déus sobre aquest  món. Però el més crec  important ressaltar és que per fer aquest camí no era necessària cap persona designada per ser el contacte diví, tothom hi podia accedir, tot esdevenia en cada individu, en cos i ment, i com a molt es requeria  el mestratge d'alguna persona més iniciada. Per tant l'espiritualitat pertanyia (i pertany) a cada persona en singular. Cada individu a través del seu viatge interior establia una relació especial entre l'individu i l'univers. Era una relació lliure. Les religions com les hem conegut en la societat actual occidental (i parcialment a orient) neixen en el moment en que  es persegueix  (per bruixeria) el contacte individual amb el regne dels Déus i el monopolitzen unes poques persones “ungides per designi diví”. La relació amb els Déus (o Déu) s'institucionalitza, i la interpretació de l'altre món queda prefixada (no lliure), esdevenen doctrina de comportament en cada homilia, i els seus designis i manaments són d'obligat compliment, sense permetre cap grau de llibertat individual. La jerarquia religiosa ha creat la por dels homes als Déus. Ha desactivat, prohibit i perseguit les experiències espirituals dels seus feligresos perquè no podien permetre no tenir-los controlats. Quan l'individu es capaç de rebre  directament  els coneixements del món del Déus, el seu grau de confiança, independència, força i valor esdevé immens: no hi ha lloc al dubte  ni a la por! Però tenir les persones sota control  ha permès que la minoria ungida hagin tingut el camí lliure per fer-se en aquest món amb el poder, el diner, la informació, la política,...ha canvi de donar una solució espiritual mastegada a la resta de les persones. Però quin ha estat el problema? Que aquesta solució no ha estat capaç de satisfer les necessitats espirituals de cadascú de nosaltres i finalment (arriba la fase madura del cicle) ha explotat, ...cada cop són menys creïbles solucions prefabricades vàlides per  a tot, regles absurdes que entren en contradiccions permanents, dogmes i rituals buits, moralisme hipòcrita,...i cada individu busca una solució que l'alliberi de la seva manca de força universal: o fugint (consum, drogues, sectes,...) que obliguen a l'individu a perdre de nou la seva llibertat o buscant (ioga, ayurveda,...).conectar individualment amb el món dels Déus de forma conscient i plena. L'espiritualitat ens pertany, que ningú no ens la prengui !.