RESPIRAR: UN MISTERI.

Som el que respirem!. Un company, en Manel,  em deia fa poc, que quan li parlen del dret a ser lliure, sempre es pregunta: lliure? puc estar setmanes  sense menjar, puc estar dies sense beure, però no puc estar més d’uns pocs minuts sense respirar. On és la llibertat sí estem empresonats per l’aire que necessitem respirar! Fa més de tres anys vaig tancar-me en una casa del Corredor-Montenegre un cap de setmana per realitzar un “taller d’integració de la pròpia mort” (així és com en denomina qui l’imparteix Josep Mª Fericgla). Després d’aquesta vivència “mortal” he seguit llegint molt sobre el tema! (com es sol dir!) Es tracta d’una tècnica respiratòria. Consisteix en respirar ràpid de forma rítmica. Aquest tipus de respiració accelerada, desencadena certs mecanismes fisiològics en el nostre organisme que poden modificar el nostre estat de consciència. Perquè ningú s’espanti:  respirar ràpid  introdueix més aire als nostres pulmons que quan respirem de forma normal,  per tant més oxigen, però també elimina més diòxid de carboni i això provoca la  vasoconstricció en determinades parts del cos. El diòxid de carboni és àcid, al reduir-se la seva concentració a la sang, el medi sanguini que banya els teixits s’alcalinitza, i això suposa l’efecte contrari al que es podria esperar de tenir més aire als pulmons, … en un medi alacalí els nostres teixits absorveixen menys l’oxigen de la sang. Tenim poc oxigen i vasoconstricció. I el nostre cervell,  en concret  el cortex n’és especialment sensible: s’inhibeixen les funcions corticals (les del neocortex que ens permet analitzar el món material on vivim),  i s’intensifica  (ens és  més perceptible)  l’activitat de les parts arcaiques del nostre cervell  (el cervell reptilià) cosa que permet accedir a processos inconscients, accedir a estats de consciència modificada. La cultura occidental (tan científica) no en sap d’això (li fa  por). Però ha estat i està a l’ordre del dia en les cultures antigues, d' Orient i de Sudamèrica. Ens estem perdent una part de la nostra consciència, del nostre ser, del nostre Univers. Un misteri intern. I els misteris es poden viure però no es poden explicar! Però com a pista transcric a Stanislav Grof (para modern d’aquesta tècnica):  “en les experiències transpersonals es possible trascendir les limitacions habituals del ego físic, de l’espai tridimensional i del temps lineal”. Pot ser estem tan atrapats a la respiració perquè és el camí per ser lliures i marxar d’aquest món encara que sigui per unes hores!