MAHLER, NOVENA SIMFONIA EN RE MAJOR

Em van regalar les entrades a les galeries de l’orgue del Palau de la Música. M’agrada la música, però Mahler em costa, m’és massa difícil. Però la veritat és que la interpretació que en va fer Esa-Pekka Salonen al davant de Philharmonia Orchestra va ser extraordinària: vaig gaudir moltíssim!. Després a casa, amb calma, vaig agafar el fulletó explicatiu de l’obra i del Director, i quan vaig llegir la descripció que feia Carlos Calderón de la Novena Simfonia en Re major de Mahler, vaig trobar que era molt encertada, tant que no me’n puc estar de reproduir-ne un fragment: “...de passatges radiants a  descensos sonors sobtats, de cotes d’atonalitat a enrariments atmosfèrics, de marxes fúnebres ombrívoles acompanyades de campanes greus, perquè novament aparegui la tendresa, els aires triomfals i, al final, tot resti suspès i morendo, (...) després d’un recolliment així, aplaudir sempre resulta difícil. Mahler descansa.” Així va ser, pur sentiment. Moltes gràcies als qui em va convidar en aquesta festa!.