 Quan vam arribar a Dolenje jezero no tenia gaires expectatives,
es tractava d’omplir una tarda, que ens havia quedat buida, però la veritat és
que va ser un espectacle natural impressionant. Es tracta d’un llac, assegut
damunt d’un carst. Un carst és un estrat de roca calcària que per acció de l’aigua
(dissolució) es perfora formant avencs i coves internes que esdevenen un
drenatge subterrani. Les pluges de tardor a hivern fan que el llac s’ompli,
de fet, quan està ple és el llac més gran d’Eslovènia amb una superfície d’aigua
de 38 km2 i una profunditat mitja de 6,1 m. A l’estiu, com que no hi ha nova
aportació d’aigua el llac es va buidant pels “forats” del carst, i el llac es
buida. Quan el vam visitar, una part mantenia aigua i era el paradís de les aus
i els pescadors, l’altra, la seca, era com un paisatge lunar.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada