EL PARE

Truco a casa i em contesta el pare: “tot normal....” i calla. Aprecio el seu poder de callar. Té el valor de resistir els incomptables motius exteriors que segur que a qualsevol ens induirien a parlar. Sé però que sempre escolta, escolta estoicament. Ell sempre fa una elecció entre el que vol dir i el que calla. Té un coneixement exacte d’allò que calla i el que calla ho guarda com el seu secret. No vol molestar, si és que no és realment necessari. El meu pare és un home que calla molt, un home que calla molt impressiona, perquè callar té l’avantatge de que quan parla, les seves paraules són sempre esperades.

“SUDOKUS” I “CRUCIGRAMES”

Els meus pares viuen en una escala de veïns molt especial. Em trobo una veïna, la Roser, que em fa un petó molt contenta de veure’m, i tot seguit exclama que es fa vella, que mira, que ara no troba on és la bústia de l’Andreu (un altre veí). L’ajudo a localitzar el pis de l’Andreu. Aquí Roser. Ai! Gràcies. Llavors es treu de la butxaca un grapat de fulls de diari plegats sobre si mateixos, full a full. Són les pàgines del passatemps d’un diari. Em deu llegir el pensament perquè m’explica que ella fa sempre els “sudokus”, però que els “crucigrames” li costen massa, i que per això els hi passa a l’Andreu, i que l’Andreu fa al revés, omple els “crucigrames” i li deixa a la seva bústia els “sudokus”. Genial!.

LA CORUÑA

Entro a la botiga per comprar una torradora de pa. Em dirigeixo al botiguer en català. I a continuació reproduiré la conversa: .- Perdona llevo diez días aquí y aun no entiendo muy bien el catalán. .- Si quieres hablo en castellano. .- No, no,...habla en catalán y si no te entiendo te lo pregunto. (M’ensenya les torradores que té, m’agrada una, la pago i me la quedo). Llavors em diu: .- Llevo diez días aquí y estoy alucinando. Pensaba que Cataluña estaba como en un estado de sitio ( i em fa el senyal amb les dues mans d’entre cometes). Hace dos sábados hubo una manifestación que paso por delante de la tienda. En La Coruña una manifestación implica barricadas y neumáticos quemados. Aquí la gente paseaba con sus hijos y sus abuelos. Li dic que si, que és així, que si l’Estat Espanyol tingués més sensibilitats per les diferents nacionalitats que configuren actualment Espanya i si el finançament fos més just no hauria passat tot el que ha passat... i em respon: .- Sí, sí,... de La Coruña a Madrid pagué un euro, para cruzar Madrid creo que 4 euros y cuando llegué a Catalunya desde Zaragoza a Barcelona dejé 32 euros. Pero me los paga  la empresa. Ens mirem i ens donem la mà mentre em despedeixo dient-li: “Benvingut!”.

MOLT MALAMENT!

Camino amb pressa. El semàfor és vermell. A l’altre banda del pas zebra hi ha una àvia que porta un llaç groc a la solapa de l’abric i que  agafa la mà d’una nena a qui no li faig més de cinc anys. No venen cotxes. Creuo el carrer. Just quan passo pel seu costat, la nena, senyalant-me amb el dit acusant-me, em diu amb una veueta fina però contundent, renyant-me: molt malament! L’àvia fa cara d’espant, de voler dir-li a la seva neta això no es fa, però no li donc temps, i responc a la nena un si, tens raó, ho he fet molt malament, perdona’m. I sense aturar-me, m’allunyo d’elles. Totes dues es giren mirant-me, i jo també. L’àvia somriu. La nena em mira espantada. El semàfor es posa verd. Elles creuen. Puta pressa.

SOBRE EL “JUDICI”

Miro un tros d’aquesta ignomínia de judici (quedi clar que no en tinc ni idea de Dret). Em sorprèn el teatre d’aquests professionals del dret amb aquest escrupolós seguiment de les formes. I llavors el que em sorprèn més, és que les formes no les respectin pels acusats: seuen a les pitjors cadires, han de girar el cap constantment per veure qui els pregunta i a qui responen, no sopen calent, els deixen dormir poc, viatgen de forma vergonyant,... no diuen que s’és innocent fins que es demostra el contrari?. Mai m’havia interessat cap judici, però si sempre, el tracte a l’investigat, és així, això no té res de justícia. Caldria al meu entendre mimar sempre l’investigat per garantir-ne la seva defensa amb possessió de les seves millors facultats, en cas contrari el que hi ha és una clara inducció a la indefensió.