SOBRE EL “JUDICI”

Miro un tros d’aquesta ignomínia de judici (quedi clar que no en tinc ni idea de Dret). Em sorprèn el teatre d’aquests professionals del dret amb aquest escrupolós seguiment de les formes. I llavors el que em sorprèn més, és que les formes no les respectin pels acusats: seuen a les pitjors cadires, han de girar el cap constantment per veure qui els pregunta i a qui responen, no sopen calent, els deixen dormir poc, viatgen de forma vergonyant,... no diuen que s’és innocent fins que es demostra el contrari?. Mai m’havia interessat cap judici, però si sempre, el tracte a l’investigat, és així, això no té res de justícia. Caldria al meu entendre mimar sempre l’investigat per garantir-ne la seva defensa amb possessió de les seves millors facultats, en cas contrari el que hi ha és una clara inducció a la indefensió.