“SUDOKUS” I “CRUCIGRAMES”

Els meus pares viuen en una escala de veïns molt especial. Em trobo una veïna, la Roser, que em fa un petó molt contenta de veure’m, i tot seguit exclama que es fa vella, que mira, que ara no troba on és la bústia de l’Andreu (un altre veí). L’ajudo a localitzar el pis de l’Andreu. Aquí Roser. Ai! Gràcies. Llavors es treu de la butxaca un grapat de fulls de diari plegats sobre si mateixos, full a full. Són les pàgines del passatemps d’un diari. Em deu llegir el pensament perquè m’explica que ella fa sempre els “sudokus”, però que els “crucigrames” li costen massa, i que per això els hi passa a l’Andreu, i que l’Andreu fa al revés, omple els “crucigrames” i li deixa a la seva bústia els “sudokus”. Genial!.