UETS

He passat la dèria que vaig rebre de la meva mare als meus fills. Això o s’aprèn de petit o no entra. De fet ni el meu pare ni la meva dona ho han pogut integrar. La mare a casa dels seus pares, tot hi viure a ciutat, tenia bestiar al terrat. Porcs i gallines. Una de les imatges de petit que conservo és anar a recollir ous amb la meva àvia: apartava la gallina del damunt de l’ou i em deia que tanqués els ulls, llavors em fregava l’ou calentó per damunt la parpella, era una sensació màgica, de recolliment feliç. Com que tenien gallines tenien uets. Els uets són els rovells dels ous a mig formar que trobes de tant en tant en la matriu de les  gallines quan les mates per menjar-te-les. Hi ha qui els posa al caldo, però a casa, sempre els hem fregit. En una paella, amb molt de compte perquè no esclatin, es fregeixen suaument només just per escalfar-los, després els salem i immediatament ens els mengem. La litúrgia del seu menjar no passaria cap examen d’elegància però és un plaer: agafem l’uet amb els dits, amb un escuradents fem una petita punxada travessant  la pell, i després xuclem pel forat fet, tot el rovell, pressionant l’uet amb els dits per ajudar a que tot el fluid d’un gust intens i exquisit surti poc a poc; un cop buidat toca menjar-se la pell, la pell conserva una mica de rovell adherit i està saladeta, senzillament tot plegat una explosió sensorial. Pot resultar un xic difícil, però us prometo que a casa quan hi ha uets... és una bogeria.