No vull jutjar-ho però em costa
d’entendre; bé...no ho entenc. Els meus fills adolescents mai saben que
acabaran fent, sempre tot és a última hora, inclús aquelles coses que depenen
de tercers com fer una reserva, encarregar un material,...i com és lògic, a
vegades, els plans d’últim minut se’ls hi estronquen per manca d’una mínima
previsió. Sóc conscient que el meu sermonet el hi és del tot inútil, però és
igualment cert que jo el necessito fer com aquell qui prega al desert. La
reflexió que em faig és saber si actuar així és una conseqüència de que tot
els hi hem posat sempre massa fàcil, i acostumats com estan a tenir-ho tot
l’imprevist no existeix. No ho ser, però igualment, en honor a la veritat, quan les coses se’ls hi
espatllen lluiten per trobar alternatives i si finalment no les troben... no
passa res, no s’enfaden amb un mateix, s’estiren al llit i maten el temps
mirant la pantalla d’un telèfon enganxat als dits.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 11 de març del 2016
CANVI GENERACIONAL
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aqui tambe hi ha whatsup i les coses es planifiquen. No es un problema de tecnologia, es un tema cultural del mediterrani.
ResponEliminafreecatdo dixit
ResponElimina