Què bé que va, quan estàs malament, deixar-te
penetrar pel percutit garbuix organitzat d’una peça de jazz d’en Tete.
Gràcies allà on siguis!
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada