De petit m’avorria molt a casa la meva àvia. Un dia d’avorriment el
meu pare em va ensenyar a jugar a futbol amb botons. Vam agafar botons del
cosidor de l’àvia i amb un “cierre” com a pilota vam fer unes partides. Des
d’aquell dia, dins d’una capsa de puros, vaig anar recopilant botons plans de
tot tipus i vaig escriure el resultat de mil lligues inventades en un bloc de
paper quadriculat. Als meus fills els hi vaig ensenyar la caixa i com es
jugava, però les noves tecnologies han pogut més que els botons. Però aquest
any per Sant Antoni vaig descobrir que hi ha gent professional del futbol
botons i ara tinc clar a què em dedicaré quan em jubili.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 25 de març del 2016
FUTBOL AMB BOTONS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo també hi jugava amb mon cosí!!
ResponElimina