Sóc home de mocs. Sempre n’he tingut. Des de ben petit. Crec que ja
ho vaig explicar fa anys en aquest bloc: el meu nas és una fàbrica de mocs. Però
fins ara no me n’havia adonat i no puc deixar de sentir-me estrany pel gran
privilegi que els hi he donat, dono i donaré.
Aquest brut excrement lluny d’abocar-lo en fora com tots els altres
excrements del meu cos, l’acullo sempre dins d’un drap bell i delicat; i un
cop rebuts els empaqueto i guardo curosament dins la butxaca dels meus pantalons
com qui guarda un gran tresor. Certament un pel fastigós i indigne del que
són, però mai, i crec que n’estic segur, renunciaré al mocador en favor del
clínex, perquè el meu nas no s’ho mereix i perquè és la meva petita
contribució pel futur del nostre planeta blau. Amén.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 1 d’abril del 2016
EXCREMENTS PRIVILEGIATS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada