SUÏSSA II

Estic sensible amb Suïssa. Llegeixo al diari “El País” de Claudi Pérez un article  que no pot ser més clar: “El foco del debate està en si Europa puede mantener su Estado de bienestar. Y en esa sobredosis de austeridad para reducir los déficits que acorralan el continente, la UE se ha lanzado a una carrera que consiste en recortar gastos, pensiones, empleados, salarios públicos y demás para cuadrar las cuentas. Pero de vez en cuando hay signos que parecen indicar que el verdadero problema está en otro lado. Las bolsas de fraude fiscal en Europa son sensacionales. La evasión de impuestos de las élites es una especie de epidemia crónica con epicentro en Suiza.(...)las pérdidas en la recaudación de IVA en España suponen en torno a 15.000 millones € anuales”. Després llegeixo a la contra de La Vanguardia una entrevista a Filippo Lombardi president del Senat de Suïssa on Lluís Amiguet li diu que “Qualsevol prospera amb tant diner negre arribant de les clavegueres del món” i ell li respon cínicament: ”No és Suïssa la que ha buscat el capital, sino el capital el que ha buscat Suïssa per a l’estabilitat del seu sistema”. I és que el problema es coneix perfectament i les solucions estan clarament identificades i passen per una reforma ambiciosa del model de l’IVA, per un control de les transmissions dineràries, i per una transparència informativa bancària,...i eliminar, D’UNA PUTA VEGADA, el diner en metàl·lic. Però lluny d’això, aquesta setmana escolto per la ràdio que el Sr. Montoro ha donat ordres d’enfortir la inspecció fiscal sobre els pagaments en  les celebracions de bodes i bateigs, i en les activitats extraescolars. Vaja la xocolata del lloro. Ja vaig escriure el 20 de setembre de 2013 en aquest mateix espai que “els governs europeus (els seus polítics) o són uns ignorants o SÓN UNS CÍNICS BEN PAGATS!”, AVUI JA HO TINC CLAR: SÓN UNS CÍNICS BEN PAGATS!