BARCELONA ETHNIC BAND

Diumenge a la tarda, després de dinar i recollir la cuina, em prenc un cafè i un vaset de limocello casolà que em faig jo mateix. Després m’estiro al llit. Sóc fàcil d’adormir-me. Desconnecto d’aquest món. Hi ha una dansa que em repica l’oïda. Una dansa compassada. Un ritme penetrant. La música que m’entra per les orelles em va despertant. Em sento descansat. Ara escolto. Què bé que sonen. La música és  la festa del so. No puc estar-me. M’aixeco del llit. Conec qui és el culpable. A la casa del costat hi viu un músic. M’agrada tenir un músic de veí. Crec que s’hi guanya la vida perquè fa de tot. Ara assaja tocant el piano acompanyant el cant d’una soprano aguda. Ara s’escampa pel veïnat un clarinet desordenat sobre una base de contrabaix. Avui però en són uns quants i deuen tocar des del patí: escolto un acordió, un baix, una flauta travessera, una veu, una caixa,...No em puc estar i pujo al terrat de casa per poder-los veure. Des de dalt estant no em veuen. Els puc espiar: si, són set. Escolto atentament. Un s’ha despistat,...riuen i tornen a començar. Em fascina l’harmonia que generen instruments diferents sonant al mateix temps. Acaben la cançó i els aplaudeixo. M’han descobert i em miren. Els hi regalo un bravo, i la noia de la flauta, qui fa d’agent comercial, em diu som la BARCELONA ETHNIC BAND. Us els recomano!.