DANMARK (I)

Portem tres dies a Dinamarca. Al contrari de molta gent, preparar  les vacances m’aclapara. Prefereixo anar als llocs buit de coneixements previs, i un cop soc al viatge és quan, poc a poc, em començo a mirar la guia que sempre porto. “Despacito”. Conscient de que em perdre segur molta informació... però és que estic de vacances. Per ara aquesta terra la trobo avorrida, sembla que mai no passi res del que no hagi mai de passar. Paisatge monòton, calmat, molt calmat. Massa estàtic. En canvi les persones amb qui he parlat: fantàstic. Molt oberts, amb ganes de parlar. A Ribe demano a un home que va vestit de “sereno” a quina hora comença la ruta guiada per la ciutat. Em diu que a les 22:ooh. Encara queda una hora. Nosaltres i ell haurem de fer temps. I per iniciativa seva ens posem a parlar... i no calla.. M’explica que quan es va jubilar va recuperar dins el Parc Nacional una masia dels pares on cria vaques. Li dic que m’ha semblat curiós veure com les masies tenen forma de fort, amb les edificacions tancant un patí interior formant un quadrat i deixant una sola entrada... li pregunto si era un sistema defensiu  en constants guerres amb alemanys i suecs. Em diu que no rient. Ni els suecs ni els alemanys mai ens han fet por, aquesta és una terra plena de guerres víkings forts. Si la única cosa que temíen els gals era que el cel caigués, els danesos només temen que bufi el vent. I m’explica que el pitjor de la seva terra és el vent: hi ha dies que el vent no calla, que tot el dia brama, no tenim relleu, és un país pla, i el vent bandeja Dinamarca de costa a costa. Un patí sense vent és la felicitat. Llavors m’apropo a la meva infantesa quan a la UHF feien “Miguel el Travieso”. ******* Nota: tenia unes reflexions fetes sobre el viatge d'aquest estiu però fins ara no m'ha anat bé publicar-les; per tant, encara que una mica descontextualitzades, ara sí, he decidit que les aniré publicant correlatives o no sota el títol de DANMARK.

COM ANDORRA

Això passa davant meu el 10/10/2017 entre dues gitanes: .- La gent vol la independència de Catalunya per viure millor, o entens? .- Si? .- Si. Tu saps Andorra?... Andorra és un país independent i és un país ric. “Pués” això! .- Doncs demà mateix me’n vaig a parlar amb quest paio. .- Amb quin paio? .- Collons! Amb aquest Puigdemont! ... és el que té estar-se a Hostafrancs.

EL VIDRE

Fa massa calor. Entro en un bar. Està brut, molt brut. Enganxifós. L’ambient és miserable. Hi ha llocs on t’adones que hi ha gent que ho passa molt malament. M’he equivocat al entrar, però ja és tard. Em pregunta que vull. Penso, dubto, tardo a reaccionar, no estava preparat. Una clara és el que més em refrescarà amb tanta xafogor que fa. No! Perdoni! –rectifico- Millor una estrella. De “botella”? – em pregunta-. Sí de “botella” – li responc-. Em porta l’estrella gelada i un vas de tub. El tub està molt net... brillant! i... aquesta és la màgia del vidre: la seva superfície brillant m’atrau, em dóna una impressió de falsa netedat, un engany que sovint tots acceptem, i que evita que  em faci fàstic beure al mateix vas que ha utilitzat un estrany fa menys d’una hora en aquest mateix bar. Però avui, i em fa mal sentir-me racista davant la pobresa dels altres, bec a morro de l’ampolla.

1-O, 3-O,... i els que vindran!!!

Oscar Wilde: “La insatisfacció és el primer pas en el progrés d’un home o d’una nació”.

365 ARTICLES FAN MÉS D’UN ANY!!!!

No és que el temps passi de pressa... és que un any és molt curt... o molt llarg!!!!

AIRE CONDICIONAT

Feia tanta calor que vaig decidir anar al museu amb cotxe, contaminant i ocupant places d’aparcament. A l’exposició em sorprèn trobar tanta gent. Que no han anat a la platja aquest agost?. Ahhh pillins!... és que aquí hi ha aire condicionat i la veritat és que s’hi està bé.  Giorgio Di Chirico no em diu res, però miro al meu entorn: iaies xerrant, mares perseguint nens, la sala on passen un vídeo plena de gom a gom de persones que, quan acaba el film i torna a començar, es mantenen fixes al seu lloc ben assegudes,... vaja poc interès general. Només m’atrau un quadre que porta de títol “Tothom i l’objecte misteriós” (foto adjunta). Em sento cansat de tant estar de peus mirant quadres que només tenen colors. L’any que ve, quan vagi a veure una exposició al mes d’agost portaré un tamboret, el plantaré davant de l’únic quadre que m’agradi i passaré una llarga estona contemplativa a la fresca. Decidit.

TE ANGLÈS

Les bossetes de te anglès tenen fulles de te de mala qualitat finament moltes. El te anglès és insípid en comparació a les fulles gruixudes del te xinès, en comparació al te més pur. És per això que els anglesos el prenen amb llet, per neutralitzar el gust amarg d’aquest te dolent. És un te que només ve de gust els dies freds i plujosos... i encara gràcies. És un te de gust senzill, sobri, gens refinat... sobretot quan te’l serveixen amb tots els honors dins d’una tassa de la Reina Isabel II.