FUNDADOR

Els amics hem quedat per anar a caminar pels voltants de Sant M. de S., caminem tranquil·lament durant unes sis hores, mentre filosofem de la vida, tot descobrint que la polla es diu polla perquè cova dos ous. El nostre destí és la masia d’uns amics de l’amfitrió que ens ha organitzat la sortida, on ens espera una calçotada. Fantàstic: bona companyia, bon menjar i bon beure. I al final, com sempre, arriba la sorpresa: resulta que els pares d’un havien regentat un bar a l’Hospitalet de Llobregat, i quan es van jubilar, es van emportar cap a casa tot el reguitzell d’ampolles que no havien venut. És així quan apareix de sobte damunt de la taula, un parell d’ampolles de Fundador mig evaporades. Són mel autèntica!. Mira que el Fundador era un conyac de batalla, però després de més de 40 anys, allò, és un bé de Déu. I així es va anar fent fosc, poc a poc, i ja entrada la foscor, vam descobrir que si el conill es diu conill és perquè menja pastanagues.