CORONAVIRUS PER IDIOTES

Al gimnàs està pedalant a la bicicleta del costat. Jubilat de no fa massa. No em fixo amb ell fins que m’adono que agafa el mànec de la bicicleta protegit per dos trossos de paper, un per cada mà. Penso que som tots plegats una colla d’idiotes, si tens por del coronavirus, no vagis al gimnàs. Però tot seguit no puc deixar d’escoltar la conversa que té amb un altre senyor (aquest sense papers a les mans) que està una bicicleta més enllà. Me li diu que “las mujeres cuando se hacen mayores se vuelven muy dominantes”, i segueix “pero a mi, nunca nadie me ha mandado. Yo ya se lo he dicho tres o cuatro veces a mi mujer, y a la pròxima le voy a dar un mamporrazo pa que se calle. A ver si no voy a poder llegar a mi casa a las 10 o a la 11 de la noche o cuando me de la gana!”. I l’altre ciclista ,com si no anés amb ell, murmurra un “a mi me pasa lo mismo”. Tot seguit canvien de tema i el dels paperets torna a parlar: “sabes que ha muerto la mujer de Ángel? el que iba con el taca-taca... así, de un día pa otro, mira que largarse así, sin mas. Él con taca-taca y la hija con problemes de azúcar, gorda y que casi le tienen que cortar la pierna de jovencita. Y va! y su mujer se muere, cuando era ella la que aguantaba toda la família”. No puc més. Tots som idiotes, però n’hi ha uns que ho són molt!