LA CULTURA ÉS PER ALS JUBILATS

A vegades alguna persona a qui coneixes esdevé, encara que sigui fugaçment, algú que ocupa un càrrec de certa rellevància. Parlo amb un flamant president d’una nostrada entitat cultural del nostre país. El felicito pel seu nou nomenament i li demano què tal?: .- Què vols que et digui, no és més que un casal de jubilats. La societat estressada només permet gaudir de la cultura als jubilats i als adinerats.  I és que no anem bé, ho volem tot, i no tenim el més preuat: dedicar-nos la vida!