Construït dins d’una cova hi ha el
Castell de Predjama. El Castell presentava a l’època medieval un refugi
privilegiat. Una part de la construcció era dins la cavitat càrstica, aprofitant
les parets naturals com a protecció, i l’altre part, la més externa, només
aprofitava la roca mare en la seva paret més interior i la resta fou
construït al llarg de segles amb pedra. Però era clar que les espatlles les
tenien sempre protegides. Curiós tot el sistema de reguerots que havien
dissenyat per recollir al màxim l’aigua que emanava de la roca, un autèntic
enginy de supervivència. Des de la façana més externa en guaitava tota la
vall que bé se’n cuidaven de mantenir pelada d’arbres perquè res els tapés la
visual, i a més a més, calia salvar un desnivell de 123 m per poder arribar a
les portes del castell. Un dels il·lustres habitants fou Erasme de Predjama,
qui es refugià al castell perseguit per Frederic III, emperador d’Àustria,
després que Erasme matés un parent seu. El setge va durar més d’un any perquè
Erasme tenia una sortida secreta a través de les galeries del carst existents
dins la cova des d’on rebia l’aliment que necessitava. No obstant no hi ha fi
que no arribi, i un bon dia, un dels seus criats, decidí delatar el seu
senyor. Les letrines eren a la façana més exterior del castell, perquè així,
les aigües brutes queien barranc avall; mentre Erasme anava de cos, el criat
encengué una vela per indicar la posició del seu senyor, i el tinent Gaspare
Ravbar de Trieste li envià un projectil que acabà amb la vida d’Erasme. No sé
per quantes monedes el criat es vengué el seu senyor, però, ara que ERC ha
adoptat la vella política convergent del peix al cove, tot renunciant a la
independència, penso que realment, mai hi ha res de nou damunt d’aquesta
terra.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada