Estic fent cua per treure diners en un caixer. Per ser
dissabte és d’hora. No hi ha ningú pel carrer, però tot i així tinc dues
persones davant meu. Passen pel costat dos “treballadors de la neteja”, escombriaires
com en dèiem abans de la Colau. Van escombrant els escocells i recollint la
brossa ajudats d’un cubell i una escombra a similitud de les antigues escombres
de bruc. A l’hora de fer un dels escocells, l’operari no l’encerta a fer
aixecar la brossa a nivell de panot per poder-la recollir. Casualment, tots
els que estem al caixer, l’estem mirant. Se n’adonen. Hi ha un silenci ple de
mirades mútues entre els qui fem cua i els escombriaires. Llavors, quasi
cridant, l’operari que no estava ajupit li diu a l’altre fent-se el graciós: “si
quieres te hago un plano!”. L’afectat se’l mira emprenyat i li contesta: “si quieres
te meto el mango por el culo!”.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 19 d’abril del 2019
PEDAGOGIA DE LA PUTA VIDA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada