Si tinc un punt feble aquest és el coll. Sempre
em refredo pel coll. Soc tan sensible... com aquells famosos herois de mitja
closca que eren les tortugues ninja. Això ha fet que a mesura que m’he anat fent
gran la bufanda a l’hivern i el mocador al coll a l’entretemps siguin
permanents al meu vestuari. Portar el coll calent és una necessitat, i per mi
una normalitat. És una peça de roba que mai em molesta. I llavors em sobte
que sempre hi hagi gent que, qualsevol dia assolellat de primavera, em digui fent
conya si tinc fred. La resposta és que sí, que qualsevol petita brisa em molesta,
i que fins ben entrat l’estiu no me’l
penso treure.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 12 d’abril del 2019
MOCADORS I BUFANDES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada