RÀDARS RARS

La solitud m’encanta. Mai m’ha molestat. Estar sol a casa sense ningú és una festa, anar a passejar sol un plaer. Per Nadal em van regalar un GPS personal que et permet descarregar rutes que altres han fet, i després explorar llocs desconeguts sense risc de perdre’t. L’he fet servir ja un parell de cops, evidentment, caminant sol. Un molt bon invent. No obstant constato que passejant, si hi ha quelcom d’extraordinari, és la fauna humana: hi ha gent per tot. Algú pot passar-se un matí d’hivern més aviat trist i fred, acompanyat del seu fill escanejant la sorra de la platja? Si.