RÀDARS RARS

La solitud m’encanta. Mai m’ha molestat. Estar sol a casa sense ningú és una festa, anar a passejar sol un plaer. Per Nadal em van regalar un GPS personal que et permet descarregar rutes que altres han fet, i després explorar llocs desconeguts sense risc de perdre’t. L’he fet servir ja un parell de cops, evidentment, caminant sol. Un molt bon invent. No obstant constato que passejant, si hi ha quelcom d’extraordinari, és la fauna humana: hi ha gent per tot. Algú pot passar-se un matí d’hivern més aviat trist i fred, acompanyat del seu fill escanejant la sorra de la platja? Si.

SIBARITA

A poc a poc, sense adonar-me, he anat gaudint cada cop més del bon menjar. Quan era jove tot ho engrapava. Ara, no és que sigui més exigent amb el menjar, si no que quan menjo bé, ho gaudeixo de collons. Llegeixo que el mot sibarita bé de la ciutat de Sibaris, una colònia grega famosa per la vida luxosa i regalada dels seus habitants. Com que el meu poder adquisitiu és limitat, gaudir menjant ha anat acompanyat per una afició creixent per cuinar. Cuinar tranquil·lament m’omple, intentar noves receptes em fascina, menjar em dona vida... això si, sempre acompanyat amb un bon vi. Bon profit!

BACH

M’estiro al llit després de sopar per llegir una estona. De fons em poso els Concerts de Brandenburg de Bach interpretats per la Oregon Bach Festival Chamber Orchestra dirigida per Helmuth Rilling. Mai m’ha molestat la música mentre llegeixo i si llegir mentre escolto música. Al cap d’una estona entra la meva filla petita a l’habitació i em diu que ha d’imprimir una cosa... mentre connecta l’ordinador i imprimeix, em fixo en que belluga el cul al ritme de la música; penso: mira que bé! Bach no la deixa indiferent!. Marxa i jo segueixo llegint. Una mica més tard entra el meu fill mitjà. Amb el mòbil en posició vertical dedueixo que vol saber que sona amb l’app “Shazam”. Ho endevinat, i jo mateix li dic que és Bach. Marxa de l’habitació. Em costa tornar a posar-me a llegir. Ara sóc jo que necessito escoltar la màgia de la música de Bach.

ANTONI BENAIGES, EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR

He anat a veure una exposició al Museu Marítim sobre Antoni Benaiges, un mestre que fou destinat l’any 1934 a Bañuelos de Bureba (Burgos). Fou impulsor de la metodologia de treball de Freinet, consistent en editar a les escoles petits quaderns auto-impresos i que, sabent que els nens i nenes de Bañuelos mai havien vist el mar, en feren tots junts un, de quadernet, recollint les descripcions de com s’imaginaven els nens que era el mar, amb la promesa de que anirien a Mont-roig del Camp, d’on ell n’era originari, per poder veure’l per primera vegada. Però el somni d’aquelles criatures i la promesa del mestre van quedar truncades amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Va ser detingut el 19 de juliol de 1936, afusellat el 25 de juliol i enterrat en una fossa comuna "por rojo". Ara que obertament i impunement l’extrema dreta es manifesta, i és recolzada per, al meu entendre, massa vots... val la pena visitar aquesta exposició.