Les males herbes constitueixen un grup de
plantes normalment menystingudes, però en mi, sempre m’han provocat un
interès especial. La seva capacitat d’adaptació, la seva estratègia de vida,
aquesta brutal tenacitat per la supervivència són veritablement dignes d’admiració.
Són plantes vulgars i corrents, que ningú se les mira, que ningú no en fa cas.
Espontàniament, sense demanar permís, creixen als descampats, als marges dels
camins, als conreus o als camps abandonats, a les escletxes d’una paret o a l’esquerda
de la llamborda del carrer, en un forat d’un arbre, al test de casa,... són
arreu i no ens les traurem mai de sobre! Per tant, vull ser la mala herba
al prat de la vida!
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 16 de novembre del 2018
VULL SER
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
... Apreciat Miquel cal recordar que el terme "mala-herba" es també relatiu.
ResponElimina... Visualitzem una maduxera carregada de fruits en un camp de blat de moro, - un terme sintàctic difícil d'excloure - ¿ Qui es més dolent ?, ¿ Qui ha patit més per sobreviure?, ¿ Quin dels dos eliminem? ...
... Com veieu, a banda de l'espai-temps, sembla que gairebé tot es relatiu.
PD: Company, com veieu ha estat molt fàcil recuperat el teu blog.
Endevant !!!
P.S.
Tens tot la raó. Ben tornat!
ResponElimina