IMMIGRACIÓ

D’entrada dir que és un tema espinós. Penso que no hi ha dret que cap persona es vegi obligada a marxar de la seva terra per sobreviure. Penso que el conjunt dels qui no tenim aquest problema hem de ser capaços de donar, als qui si que el tenen, una solució. No sé quina, però si sé que de moment ho estem fent molt malament. I lamento quedar-me aquí, no en sé més, ni tinc cap idea. Tot això ve de que l’altre dia, parlant amb un conegut que treballa a recursos humans d’una firma de  distribució de materials, m’explicava que des de feia més de set anys tenien un mosso de magatzem, de nom Fisiru, considerat com a molt bon treballador per l’empresa: serio, puntual, proactiu i responsable. El divendres anterior al dia que m’ho explicava, quan va ser l’hora de plegar, va demanar de pujar a les oficines per parlar amb personal. Va ser directe: me’n torno al meu país, deixo l’empresa, em caso,  el meu pare ja li toca descansar i jo seguiré amb el seu petit negoci, amb aquesta feina i el què he anat recollint crec que en tindré prou. I a continuació digué: però no us preocupeu, jo no vull portar-cos problemes, dilluns ja vindrà en Fisiru, el de veritat, el de la documentació que ja teniu, la que jo us vaig entregar fa set anys; on està treballant ara no està content, li he dit que jo aquí he estat molt bé, i a ell li sembla molt bé venir amb vosaltres. No us amoïneu que dilluns estarà aquí puntual, és molt bon treballador, ja ho veureu.  Això amb la gent que va venir ja fa anys. Hi ha massa cinisme i massa interès econòmic, per tan poca humanitat. A molts no els ha interessat mai fer les coses ben fetes.