CURIOSA PERSISTÈNCIA

Ara que la mare és molt vella, pell i ossos,  és segurament quan més estona he passat reflexionant amb ella. Avui m'ha dit que la vida no deixa de ser estranya. I ha callat. Després hi ha tornat: "mentre el meu cos ha canviat tant, envellint en caiguda lliure, la Dolors interior, es manté dins meu, es mante en una curiosa persistència". I després ha tornat a callar. M’ho ha explicat dolçament, vocalitzant malament però amb el cap ben clar!