AUPA ER MUNDIA?

Any de Mundial. Bèlgica acaba de remuntar un 0-2 a favor del Japó. No és que jo estigui mirant la tele, ho sé pels veïns. Aquests veïns meus estimen la Roja, sí, aquesta que ha fracassat per culpa de que l’equip més espanyol de tots, el Madrid, ha fitxat al seu seleccionador, just abans de l’inici del mundial, amb premeditació i traïdoria. Quan Bèlgica ha marcat el seu segon gol, el de l’empat, han cridat com bojos, no sé que uneix els meus veïns amb Bèlgica, de fet, no els faig gaire europeistes amb tot això del jutge trampós, l’euro ordre defectuosa i el president exiliat. Però avui (2 de juliol de 2018) quan al temps de descompte Bèlgica ha desempatat pujant al marcador un 3-2 gràcies a un contraatac ràpid, de passades precises, han esclatat de joia. Pot ser més que anar a favor dels belgues estant contra els nipons, crec que abans el seu cotxe era un nissan. No puc evitar veure’ls des de la finestra estant. Quin bé de Déu de pantalla de televisor que tenen, ocupa tot el pany de la paret del menjador. Al meu humil entendre, tanta pantalla, només els pot comportar una pèrdua de temps profunda i una dràstica reducció del temps imaginatiu, meditatiu i expansiu. Aupa er mundia!