 La doctora em va dir si em veuria capaç d’un
dia a la setmana no sopar, i li vaig contestar que sí. Doncs fes-ho!. I dos
dies? Crec que sí. I tres?... fotut, crec que no, que vaig cansat, que arribo
a casa tard de la jornada de treball i que sovint, la gana se’m menja per
dins. Bé, fes fins allà on puguis, però penso que t’aniria bé no sopar, i
l’endemà al matí, just aixecar-te, seria bo que dediquessis quinze minuts a fer exercicis intensos com
saltar a corda, fer flexions, abdominals,... i ho estic fent, i la setmana
passada vaig aconseguir arribar als tres dies consecutius sense sopar, i encara estic viu!. Però el més difícil és estar-se a taula, assegut amb tots, mentre
ells van menjant. Com diu aquell: “poco a poco”. |
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 1 de juny del 2018
BONA PRÀCTICA NÚM.10: NO SOPAR
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
tambe diuen que s´ha de menjar 4 hores abans d´anar a dormir.
ResponEliminafreecatdo