SENSE CUCUT

Quan la mare en va fer vuitanta-set (l’any 2017: ella sempre ha dit que va amb l’últim número de l’any) va voler un rellotge de paret amb pèndol sense cucut. El va voler perquè un dia, quan eren més joves, passejant amb el pare, ell li va dir davant de l’aparador d’una rellotgeria que li agradaven aquests rellotges i li va preguntar- i a tu?- Però en aquell moment l’economia familiar no estava per rellotges. I mira per on, al cap de molts anys, ha arribat a casa els pares un rellotge de paret amb pèndol sense cucut que canta els quarts i les hores... i ara que l’escolto... sembla que hi hagi estat tota la vida aquí penjat.