AIXÍ ÉS LA VIDA

Tradicionalment el lavabo ha estat la biblioteca de la casa dels pobres. A casa sempre hi hem tingut un cistell on s’acumulen llibres, diaris i revistes per fer-ne un ús indiscriminat. Fa poc vaig demanar prestat un llibre de Charlie Brown al meu pare. L’he anat llegint cada matí, a poc a poc, just després de llevar-me, i per tant ha estat exposat dins el cistell durant varis mesos. Ahir el vaig acabar, i a l’hora de sopar vaig gosar preguntar als meus fills si algú d’ells havia fet atenció a aquest llibre i si algú se l’havia mirat,.... la resposta va ser unànime si que l’havien vist i no, no havien tingut cap interès en llegir-lo...; vaig intentar fer de pare instructor, explicant-los que l’humor de Charles M. Schulz és la lletra minúscula de la filosofia, a veure si així aconseguia engrescar-los a fullejar-lo... no va servir de res, i quan vaig dir que llavors li tornaria a l’avi, un d’ells va dir: "Ostres! la mida del llom m’anava bé per aguantar el mòbil damunt el cistell de la roba bruta!... Així és la vida.