QUATRE CABRES

Serà un petit matí sense horitzó quan ens aixecarem feliços per sortir a buscar una casa dins d’un paratge on sempre sigui tardor. Ens farem amb quatre cabres perquè ens treguin a passejar, allò just perquè elles mengin, allò just perquè nosaltres no esborrem l’hàbit de caminar. Als matins les munyirem, i després dins els murs acollidors, treballarem la seva llet crua, amb cura, per respectar i entendre la natura. I quan n’obtinguem el seu tresor convidarem a fills i amics a menjar pa amb formatge. Haurà arribat un temps somniat de plenitud... i prou.

FULLFILLMENT

Llegeixo un article de Josep Mª Ganyet que explica que “Amazon” ja ha repartit la primera comanda amb dron. La velocitat ha esdevingut una obsessió; si ho veiés la meva àvia que sempre deia que les coses que es fan ràpid es fan malament... però el que més atrau la meva curiositat és com aquesta empresa a organitzat el seu nou magatzem a Barcelona ciutat: ho ha fet seguint els patrons de compra dels milions d’usuaris que li compren a diari, com que aquests patrons de compra són inexistents perquè cadascú compra el què necessita quan ho necessita, quan vol i perquè vol, la solució ha estat organitzar els productes aleatòriament, és a dir que quan arriben els subministres es posen on hi ha un lloc lliure. Això suposa tenir un magatzem aparentment caòtic on a les prestatgeries al costat de les compreses, hi ha el cafè, i a continuació les pastes dentífriques, i així anar fent. Asseguren que d’aquesta manera el procés de “pick-up” és molt més eficaç perquè minimitza els moviments dels robots. Un caos intel·ligent només apte per una intel·ligència artificial governada per algoritmes. Humans podem anar plegant.

AIXÍ ÉS LA VIDA

Tradicionalment el lavabo ha estat la biblioteca de la casa dels pobres. A casa sempre hi hem tingut un cistell on s’acumulen llibres, diaris i revistes per fer-ne un ús indiscriminat. Fa poc vaig demanar prestat un llibre de Charlie Brown al meu pare. L’he anat llegint cada matí, a poc a poc, just després de llevar-me, i per tant ha estat exposat dins el cistell durant varis mesos. Ahir el vaig acabar, i a l’hora de sopar vaig gosar preguntar als meus fills si algú d’ells havia fet atenció a aquest llibre i si algú se l’havia mirat,.... la resposta va ser unànime si que l’havien vist i no, no havien tingut cap interès en llegir-lo...; vaig intentar fer de pare instructor, explicant-los que l’humor de Charles M. Schulz és la lletra minúscula de la filosofia, a veure si així aconseguia engrescar-los a fullejar-lo... no va servir de res, i quan vaig dir que llavors li tornaria a l’avi, un d’ells va dir: "Ostres! la mida del llom m’anava bé per aguantar el mòbil damunt el cistell de la roba bruta!... Així és la vida.

...ÉS CIÈNCIA BURRO!

La setmana passada els diaris informaven que als EUA els productes homeopàtics hauran d’informar als consumidors de que “no hi ha evidències científiques de que funcioni”, com si el terme evidència científica fos la veritat absoluta. I és que la ciència ha esdevingut una nova religió. Si ho diu la ciència és veritat. Com sí la ciència no hagués variat el seu pensament des de Galileu, passant per Newton, fins arribar a Einstein. Lògicament, a mesura que sabem més coses millorem, però resulta que encara no ho sabem tot, no?. A mi m’agradaria que l’etiqueta dels productes homeopàtics informés de que “no hi ha evidències científiques que la ciència hagi sabut trobar de moment”. No crec que la medicina homeopàtica hagi mai de substituir a la farmacèutica,  senzillament és una cosa més que pot o no funcionar depèn de la persona i les seves circumstàncies. Com sempre el món avança pel mètode de prova i error, però a vegades, tant de dogmatisme, fa que la ciència confongui l’absència de proves amb la prova de l’absència.

WÀTERS DE SENYORES

Estranyament hi ha cua al wàter de senyors però no al de senyores. M’estic pixant i trobo absurd haver d’esperar quan jo també ho puc fer al de les senyores que ara està buit. Entro. Pixo amb una mà mentre em tapo el nas amb l’altre mà. Surto marejat. Quin fàstic!. Penso que les dones que conec totes tenen una gran bufeta que els hi aporta una capacitat sobre humana de retenció del líquid groc. Avui he entès el perquè.