Ara que tot ja ha tornat a la normalitat. Haver estat sol a casa, alguns dies d'aquestes vacances passades, de Rodríguez,
comporta certes avantatges totes elles relacionades amb la llibertat de fer
el que vols. Però en el meu cas, de totes les llibertats que em puc prendre,
n’hi ha una que destaca per amunt les altres, segurament perquè en estat de
vida familiar normal la tinc rigorosament prohibida. No és que jo al llarg dels anys
hagi fet més desgràcies que ella, però n’hi va haver una, de desgràcia, només
una, que afectà a una peça seva, per desencadenar la més solemne prohibició.
Des de llavors mai més. Per això si hi ha quelcom que em faci il·lusió
d’estar de Rodríguez és poder tornar a posar rentadores, això si, rentadores
clandestines... i que Déu no vulgui que ella ho sàpiga mai.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 9 de setembre del 2016
RENTADORES CLANDESTINES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
queda inaugruada la nova temporada bloguera!
ResponEliminafreecatdo
Això mateix!
ResponElimina