GUANYAR-SE LES GARROFES

Al Parc hi ha una vintena de garrofers més o menys alineats. Hi ha dues vaques on als meus fills, quan eren petits, els agradava enfilar-s’hi i jugar. Ha arribat una furgoneta desastrada de color gris. Han baixat quatre persones: un senyor de seixanta (l’avi) un de quaranta (el pare) i dos nanos de dotze i nou anys (els fills). Els dos de més edat treuen del darrera un parell de llençols blancs grans,mentre els estenen a terra sota un arbre, els nens agafen dos bastons llargs i els hi donen als grans: pim-pam, pim-pam, pim-pam,... garrotades expertes fan caure les garrofes. Els nens tot jugant les van recollint i posant en caixes de fruita de plàstic verd. No estic sol mirant-me'ls dissimuladament metre ells segueixen fent, tenen feina, està ple de garrofers. Això passava a Platja d’Aro un vint d’agost de dos mil setze a les onze del matí.