Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 30 de setembre del 2016
divendres, 23 de setembre del 2016
GENTLEMAN BRITÀNIC
divendres, 16 de setembre del 2016
GUANYAR-SE LES GARROFES
Al
Parc hi ha una vintena de garrofers més o menys alineats. Hi ha dues vaques
on als meus fills, quan eren petits, els agradava enfilar-s’hi i jugar. Ha
arribat una furgoneta desastrada de color gris. Han baixat quatre persones:
un senyor de seixanta (l’avi) un de quaranta (el pare) i dos nanos de dotze i
nou anys (els fills). Els dos de més edat treuen del darrera un parell de
llençols blancs grans,mentre els estenen a terra sota un arbre, els nens agafen
dos bastons llargs i els hi donen als grans: pim-pam, pim-pam, pim-pam,... garrotades expertes fan
caure les garrofes. Els nens tot jugant les van recollint i posant en caixes
de fruita de plàstic verd. No estic sol mirant-me'ls dissimuladament metre ells segueixen fent, tenen feina, està ple de garrofers. Això
passava a Platja d’Aro un vint d’agost de dos mil setze a les onze del matí.
|
divendres, 9 de setembre del 2016
RENTADORES CLANDESTINES
Ara que tot ja ha tornat a la normalitat. Haver estat sol a casa, alguns dies d'aquestes vacances passades, de Rodríguez,
comporta certes avantatges totes elles relacionades amb la llibertat de fer
el que vols. Però en el meu cas, de totes les llibertats que em puc prendre,
n’hi ha una que destaca per amunt les altres, segurament perquè en estat de
vida familiar normal la tinc rigorosament prohibida. No és que jo al llarg dels anys
hagi fet més desgràcies que ella, però n’hi va haver una, de desgràcia, només
una, que afectà a una peça seva, per desencadenar la més solemne prohibició.
Des de llavors mai més. Per això si hi ha quelcom que em faci il·lusió
d’estar de Rodríguez és poder tornar a posar rentadores, això si, rentadores
clandestines... i que Déu no vulgui que ella ho sàpiga mai.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)