De cop molts veïns de l’escala s’han fet amb les delícies de tenir gos. Com que tenen gos el treuen a passejar. El què més m’ha sorprès és veure la desesperació en que tots ells, els
gossos i darrera els amos, baixen per l’escala corrents camí del carrer. No n'era conscient del patiment de pròstata del gossos de ciutat.
Però qui ha patit més les conseqüències d’aquesta moda ha estat l’arbre de
davant de casa. L’escocell ha esdevingut una bassa de pixats de gos i sembla
que als veïns ja els hi està bé, els hi deu agradar la fragància que se’n
desprèn. Ara que l'ajuntament tenia intenció de plantar arbustos als escocells per lluitar contra les males herbes i no usar així herbicides... no cal, amb els pixats ja no creix res i a més a més
crec que no seria del grat dels meus veïns.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 17 de juny del 2016
VEÏNS AMB GOSSOS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada