Avui
fa dos mesos que no menjo pa. No menjo ni pa, ni pasta, ni arròs, ni llet, ni
patates, ni llegums,... Sense haver solucionat encara de forma clara i
definitiva la fastitis plantar que m’afecta des de ja fa més d’un any, la fisioterapeuta
que em tracta m’aconsellà dolçament que seria interessant eliminar, de la
meva dieta, tots els aliments que produeixen inflamació. I vaig accedir
conscient del sacrifici que representava per un panarra com jo. Al principi
fou dur, ara tot jo sóc insípid. Però hi havia quelcom que m’animava: l’esperable
meva nova imatge corporal producte secundari d’aquest règim pervers. Però
després d’aquests dos mesos de tortura estic decebut. Trist i decebut: no m’he
aprimat ni un sol quilo, i la meva silueta segueix igual de panxuda que
sempre. Ni pa... ni platges!
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada