NI PA NI PLATGES

Avui fa dos mesos que no menjo pa. No menjo ni pa, ni pasta, ni arròs, ni llet, ni patates, ni llegums,... Sense haver solucionat encara de forma clara i definitiva la fastitis plantar que m’afecta des de ja fa més d’un any, la fisioterapeuta que em tracta m’aconsellà dolçament que seria interessant eliminar, de la meva dieta, tots els aliments que produeixen inflamació. I vaig accedir conscient del sacrifici que representava per un panarra com jo. Al principi fou dur, ara tot jo sóc insípid. Però hi havia quelcom que m’animava: l’esperable meva nova imatge corporal producte secundari d’aquest règim pervers. Però després d’aquests dos mesos de tortura estic decebut. Trist i decebut: no m’he aprimat ni un sol quilo, i la meva silueta segueix igual de panxuda que sempre. Ni pa... ni platges!

VEÏNS AMB GOSSOS

De cop molts veïns de l’escala s’han fet amb les delícies de tenir gos. Com que tenen gos el treuen a passejar. El què més m’ha sorprès és veure la desesperació en que tots ells, els gossos i darrera els amos, baixen per l’escala corrents camí del carrer. No n'era conscient del patiment de pròstata del gossos de ciutat. Però qui ha patit més les conseqüències d’aquesta moda ha estat l’arbre de davant de casa. L’escocell ha esdevingut una bassa de pixats de gos i sembla que als veïns ja els hi està bé, els hi deu agradar la fragància que se’n desprèn. Ara que l'ajuntament tenia intenció de plantar arbustos als escocells per lluitar contra les males herbes i no usar així herbicides... no cal, amb els pixats ja no creix res i a més a més crec que no seria del grat dels meus veïns.

NO HO ENTENC

M’explica que fa poc que torna a tenir parella. El veig content. Li dic que me n’alegro, em faig l’intel·lectual arcaic dient-li que Simone de  Beauvoir escrivia a “Les Belles Imatges” que hi ha poques persones capaces d’avenir-se a la soledat. Em respon que sí. Més tard m’explica que aquest estiu vol fer unes grans vacances amb ella, “a lo grande”, em diu que es pensa gastar tots els seus estalvis... i dec fer-li una cara desencaixada perquè tot seguit m’aclareix que aquest serà l’últim estiu que passaran junts, que s’ho mereix, perquè ella, al setembre, marxa a treballar als Estats Units i ja no es pensen veure mai més, i per tant, lògicament, tots dos ja han decidit trencar la seva relació després de les vacances.

ANTIBIBLIOTECA

He llegit un llibre interessant: “El Cisne Negro” de Nassim Taleb. Segur que en parlaré més endavant, però de moment li manllevo un gran concepte, el d’antibiblioteca. Diu que: “els llibres llegits tenen molt menys valor que els no llegits. La nostra biblioteca hauria de contenir tants llibres de tot allò que desconeixem com el nostre  poder adquisitiu ens ho permeti. Acumularem més i més coneixement, i més llibres, a mesura que ens anem fent grans i el número creixent de llibres no llegits sobre els estants ens mirarà amb gest amenaçant. En efecte, quant més sabem, més llargues són les fileres dels llibres no llegits. A aquesta sèrie de llibres no llegits és el que anomena antibiblioteca”. Genial!