SOMNI DEL 30 DE NOVEMBRE AL 1 DE DESEMBRE

M’adono que al terra de casa ha aparegut un forat. M’apropo i me’l miro. Si, és evident que hi ha un forat al terra. Miro pel forat i veig el pis dels veïns de sota. Li dic a la meva dona. Ella també tafaneja què estan fent els veïns. No estem preocupats, només és un forat al que no li fem cap cas mentre la nostra vida familiar segueix normal. Al cap d’uns dies descobreixo que el forat s’ha fet més gran i que al costat del primer s’insinuen nous forats. Els fets es confirmen i cada cop el terra està més foradat. Amb el pas del temps alguns forats s’han unit i ara ja són escletxes, però la nostra vida de cada dia segueix com sempre. Tot roman tranquil fins que un amic ve a casa. Quan veu els forats pregunta que què està  passant, i jo i la meva dona li responem que res, que hi ha forats a terra. El meu amic em diu que estem sonats, que allò és molt perillós, que qualsevol dia s’ensorrarà el terra i anirem a petar a casa els veïns, i per demostrar-nos-ho fa un salt i al caure tot el terra tremola i es balanceja. M’espanto. Quan m’estiro al vespre al llit per anar a dormir li dic a la meva dona que tenim un bon problema, que no ser pas com ho podrem arreglar, i que no crec que pugui aclucar l’ull en tota la nit. Ella em diu que demà ho veuré tot més clar. Quan ella s’aixeca l’endemà la saludo des de baix a través d’un forat. Sóc a casa els veïns posant taulons i puntals. El meu veí que es diu Á. ni se n’havia adonat i sembla encantat de que, per prevenció, li ompli el seu pis de puntals, però jo no ho veig gaire clar. Em desperto. Són les quatre i deu de la matinada. Pixo i me’n torno al llit.