Juguem a casa però el poliesportiu encara està tancat. Esperem
pacientment, tenim sort que encara no fa fred. Davant hi ha uns petits
jardins. Assegut a un banc hi ha un vell indigent al costat d’una bossa de
viatge. Darrera seu hi ha un escombriaire que fa vent amb l’escombra. Parlen
en castellà. L’escombriaire li pregunta:.- Jefe! Usted que es? más español
que catalufo o catalufo que español?-, i el Jefe li respòn pausadament .- yo
soy de la tierra que me da de comer- , .- a sí?-, .- He vivido en Marruecos,
Algeria, Túnez,...- i l’altre li espatega .-Joder Jefe, usted ha recorrido
media Europa!... i el vell, arribats aquí, amb la vista perduda a l’infinit,
decideix donar la callada per resposta.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 27 de novembre del 2015
VELL INDIGENT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada