PROPIETAT PRIVADA

El barri on visc s’ha anat omplint del què la gent en diu de forma generalitzada “romanesos”. Famílies agrupades de pell morena i faccions gitanades. Dones permanentment embarassades que empenyen cotxets on s’hi apilen un eixams de nens. Homes baixos, escanyolits però fibrosos, que empenyen carros pesats plens de trossos de ferro, metalls, electrodomèstics i tot allò susceptible de ser venut al drapaire. Però allò que innocentment m’ha picat la curiositat és veure lligats amb cadena i cadenat aquests carros robats de qualsevol supermercat davant dels portals de les cases on viuen. És curiós el sentit de la propietat privada en el gènere humà, sigui uns carros robats o uns quants milers d’euros, un cop robats passen a ser de la seva exclusiva propietat.