Amb els meu peus en procés de sanació no puc pensar en anar a
caminar. Per fer alguna cosa, he decidit, mentre ho aguanti, apuntar-me al
gimnàs del polígon industrial on treballo, aprofitant que la matrícula era
gratuïta durant el mes de juliol. El gimnàs és una nau més del polígon però
tunejada de gimnàs. A la planta baixa hi ha les màquines pels forçuts, al
primer altell les bicicletes, més amunt una sala d’activitats dirigides amb
una música txumba-txumba permanentment “a tope”, a l’última planta els
vestuaris. Quan entro hi ha una administrativa avorrida que amb desgana mira
els clients entrar. Pujo per les escales fins els vestuaris on sempre hi ha
el responsable del manteniment que jo ja he fet gai. Em canvio hi baixo fins
la planta baixa, em passejo entre les màquines dels forçuts per poder accedir
a les escales que em porten a l’altell
on hi ha les bicicletes, i em poso a pedalejar: “ level 1”. L’altell de les bicicletes és un mirador damunt les
màquines dels forçuts. Els forçuts porten samarretes de tirants tibants i
tenen els braços tatuats. Les forçudes porten models de disseny on la
calça-pantaló i el top tipus “bra” ofereix, meravellosament, un paisatge de regateres de carn torrada sostingudes per teixits de
fibra sintètica de colors negres combinats amb rosats, fúcsies i verds
florescents. Al sostre de l’altell de les bicicletes hi pengen tres
ventiladors d’aspes. Tots els cossos desprenen calor i humitat. Fa molta
xafogor. Acompanya l’ambient la cadena cien!
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada