A CONTRALLUM

Entrar a la cambra sense obrir el llum. Veure-hi només amb la claror que entra per la finestra del primer sol, encara mig tapat,  però rabiosament esclatant. Notar que l'astre no escalfa, que el fred de la nit  impera a l'estança. Observar els objectes en la penombra, presos d’aquest color esmorteït. Percebre aquest despertar serenament, sense presses. Asseure’m davant la taula i escriure aquestes ratlles a contrallum  damunt d'un tros de paper desgraciat que he trobat en un racó.