SOMNI DEL 22 AL 23 DE GENER

Miro unes fotos que m’ha enviat un pare de l’escola de la meva filla. Primer penso que allò que es veu difuminat al fons són muntanyes nevades, quan hi poso atenció, veig que no, que allò són núvols damunt de la mar. La següent fotografia és la  d’una cabra al costat d’una valla de fusta amb el mar de fons... en un lateral hi ha una casa, sembla una botiga perquè dalt de la porta hi ha un rètol amb lletres gregues. Si, ara recordo que em va dir que havia estat a Grècia de vacances. De cop sóc dins la botiga. La mestressa m’entrega un taló i em diu que l’he d’anar a cobrar al banc. Em costa entendre-la perquè jo no parlo grec. Surto de la botiga i començo a caminar. El carrer és dalt d’un espadat que dóna al mar. Giro el cap hi veig que em segueixen, accelero el pas, i quan torno a girar el cap els perseguidors que m’encalcen s’han multiplicat. Volen el taló bancari que duc a les mans. A l’esquerra hi ha un caminet que em precipita cap a l’abenc, i just quan la verticalitat del talús fa perillar el meu equilibri hi veig el forat d’una cova. Fugint hi entro decidit. M’endinso pel forat. Cada cop hi ha menys llum. Camino a les palpentes cap a la foscor. Em desperto... són un quart de sis del matí.