MONTSERRAT

M’he passat la nit caminant i ara m’estic assegut esgotat a l’atri de la basílica de Montserrat. De primer hi havia poca gent però ara és un autèntic formiguer. Em crida l’atenció un grup de japonesos. Qui m’acompanya m’arrenca un somriure cansat quan em diu que ell, els turistes nipons sempre els veu com raïms, i té tota la raó sempre van agrupats. Tot seguit un noi s’atura, i la femella que l’acompanya segueix caminant unes poques passes més. Llavors ella es gira mirant la càmera lleugerament per damunt la lent amb la que ell ja l’apunta. Inclina el cap una mica cap a un cantó ensenyant-li el seu auto suposat perfil bo. El ventre i les natges les té apretades. Posa ferma, amb l’esquena recte i l'espatlla endarrere. Les cames una davant de l’altre sense voler semblar antinatural. El peu més endarrerit manté un angle de 45º  respecte l’avançat. Un braç el porta a la cintura amb pretesa naturalitat, l’altre el separa del cos, sense exageracions. Fa una expressió misteriosa només amb els ulls. Finalment dibuixa una mig somriure amb la boca un pel entreoberta just quan ell dispara repetidament sense compassió.  Ella desfà les passes cap a ell, es miren les fotos a la càmera, i ... decideixen que no deuen ser del gust de la Verge morena que presideix el temple, i per tant, repeteixen l’operació. A partir d’aquesta primera foto amb posat, no puc deixar de veure  com el fenomen es repeteix un i altre cop,... sembla que l’espai que configura l’atri generi la foto forçada del turista i de l’autòcton que hi és de peregrinatge no necessàriament religiós. Em fascina la ment humana ara que sé que mai podré abastar-la. Una mica més tard marxo de la basílica no sense abans pregar a la Verge per tots els qui he posat dins l’olla. ******* Nota: Pregar pels qui són a l’olla era una fórmula de pregària utilitzada per una amiga de ma mare qui solia anar sovint a Montserrat, i a qui els seus veïns sempre li demanaven una pregaria al seu favor quan fos davant la Moreneta; tenint la poca memòria que tenia, ella posava totes aquelles pregàries dins d’una olla imaginària i quan era davant la Verge de Montserrat ho enllestia ràpidament tot demanant el favor per tot el qui eren dins l’olla, tenint la plena seguretat de no haver-se deixat a ningú.