IOGA

Torno a fer ioga. Fa temps que vaig dient que m’he d’aturar, que massa sovint em sento com una terra grollerament sobrexplotada a qui cal un any de guaret. M’hi va animar un pare de l’escola. Fer ioga és com sotmetrem a una sessió terapèutica de centrifugat de cervell. Ioga ens sànscrit vol dir unió, deriva de la paraula yuj, que vol dir centrar-se en la tasca que tens entre mans. Jo em limito a intentar ser escrupolosament fidel als exercicis que em proposen, estirant-me tant com puc, no per mantenir-me en forma, que també, sinó per aconseguir deixar anar els meus músculs i la meva ment, anhelant alliberar-me quan, a la fi dels mateixos, toqui la glòria amb uns curts instants de meditació: la unió entre la ment i el cos, entre jo i Déu.