MWC

El mobile world congress  ja ha passat. Vaig llegir en un article d’opinió que l’edició d’enguany havia evidenciat la guerra entre les empreses d’infraestructures de telecomunicació, que fins ara eren les reines del "tinglado", i les empreses d’aplicacions i serveis, que han esdevingut les noves “starlets”.  Quan ho processo penso que ja va passar el mateix dins el món de la informàtica, on primer ibm fou el rei i després ho ha estat windows. No m’és cap novetat. Llegeixo que arrel de la pèrdua de poder, les empreses d’infraestructures persegueixen el model d’integració de la cadena de producció que tan bé ha sabut fer Apple com a nova línia estratègica. És a dir, oferir ells les aplicacions. Fantàstic!. Ara per ara m’és una guerra del tot indiferent. Parlo, del mvc, amb una amiga molt especial. M’explica la seva fantàstica visió del congrés: “Dilluns (24 de febrer) l’andana de  l’estació de metro d’Espanya estava inundada d’executius desorientats arrossegant maletes de rodetes. Es veu molta policia i també nois joves que es dirigeixen en anglès indicant quin es el sentit correcte que han de seguir per arribar a la fira. Molta gent jove i estrangera. Predominava en el gènere masculí el tiratge i la corbata, i en el gènere femení el vestit jaqueta. (Dedueixo per tant que els texans i la samarreta de cotó són exclusius dels grans gurus d'aquest "mundillo"). De dimarts a dijous la mateixa massa de gent executiva caminava depresa pels passadissos o esperava, teclejant el mòbil, l'arribada del metro havent substituït la maleta de rodetes per la maleta de mà”. Després aprofundeix explicant-me que  li ha sorprès l’elevat percentatge de dones que combinaven el seu vestit jaqueta amb uns peus calçats amb  bambes. Divendres dia 28, quan ja ha acabat el mwc, em diu que: “ el panorama a l’andana de metro d’espanya ha canviat, i ara qui inunda l’estació, és una massa de gent jove, majoritàriament de gènere masculí, que es veu qualificada però a diferència dels anteriors, van vestits amb peto de treball, motxilla a l’esquena i casc a la mà. Es fa evident que la immensa majoria d’ells també són estrangers”. M’explica el seu mwc amb passió, es nota que s’ho ha passat bé observant el moviment de la gent. Resto callat escoltant-la. Jo que volia asseure’m amb ella, en una terrassa fent un vermut, mentre em feia l’entès argumentant sobre la guerra desencadenada entre les empreses de hardphone i les de softphone... i resulta que, ara per ara, a ella, aquesta, si que li és una guerra del tot indiferent.