És un fet evident que el món està ple de virus terribles que han
vingut a aquest món a infectar-nos amb faringitis malignes. Essent els virus
depredadors insaciables com són, no dubten en escollir les presses més dèbils, entre les quals, sense cap
dubte, m’hi trobava jo. El coll
havia esdevingut amb l’edat un dels elements més vulnerables del meu
organisme. L’atac víric contra la meva persona reproduïa perfectament la mítica
Batalla de Yavin, quan l’Aliança Rebel ataca el centre de comandament de
l’Imperi Galàctic, just en el moment en que, in extremis, Luke Skywalker
conduint la seva nau per una estreta canal de ferro, efectua, només guiat per
la Força, un tret encertat que entra per l’estreta obertura de l’únic punt
feble de l’Estrella de la Mort, moment en que aquesta explota descomunalment
en només uns pocs segons, precisament just en l’instant en que una lleu
percepció física de punxada interna a l’interior del meu coll, m’indica que
he estat infectat irremediablement per un virus terrible. Ser capaç de tenir
consciència d’aquesta percepció física de punxada interna és clau per
respondre l’atac maligne a temps, si hom no visualitza l’atac, el pas del
temps, irreparablement, jugarà a favor de l’agressió viral i hauràs de conviure
amb una fotuda faringitis aguda. La Bona Pràctica consisteix en agafar immediatament
a la percepció de la punxada (la primera punxada per insignificant que pugui
ser) un tros de ceba crua i posar-te’l a la boca a manera de caramel (de
ceba! – lògicament). El caramel ha de romandre hores i hores dins la cavitat
bucal... de fet acostumo a dormir, tota la nit, amb un tros de ceba a la
boca. Llepar la ceba desencadena un mecanisme pel qual el sistema inmunològic
humà crea una camp magnètic invisible capaç de foragitar l’atac "galactico-viral". Només hi ha un petit inconvenient... el
camp magnètic protector té un petit efecte secundari (res és perfecte en
aquest món!), ja que l’alè de ceba no acostuma a agradar als qui t’envolten.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada