Ja he escrit alguna altra vegada que porto una llarga temporada sense seguir el dia a
dia de les notícies. Senzillament, no puc. Tot em resulta pesat com una
lletania que mai acaba. Hi ha una màxima que diu que “No trenquis el silenci sinò és per
millorar-lo”, però sembla que els polítics no l’entenen. Ells han fet de la
política una professió ben renumerada i viuen de fer declaracions de forma
continuada, sense centrar-se, sense precisar, només dient vaguetats tan superficials com els sigui possible. I si un
dia, un polític, obligat per les circumstàncies, s’atreveix a sortir del guió,
i concretar, llavors surten coses com allò de la Cospedal parlant de l’acomiadament
d’en Bárcenas: “Una indemnización indef... en diferido, en
forma efectivamente de simulación... simulación o lo que hubiera sido en
diferido en partes de una... de lo que antes era una retribución, tenía que
tener la retención a la Seguridad Social" que són terriblement fantàstiques, i que ens
demostren en mans de qui estem i de quines són les seves llacunes majúscules.
Què en pensaríem de qualsevol altre professional que impunement ens parlés
així?... No obstant , pot ser, davant l’actual trencadissa general de la política
espanyola, hi ha un bri d’esperança, i Mariano, el Presidente, fent gala de la seva vàlua personal, ha entès allò que dèiem
abans de millorar el silenci, i així, veient que no pot millorar la galdosa
situació actual, ha decidit restar mut
per sempre més... però... són ells els qui han fet del silenci paraula.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada